Actualitat

El sector funerari analitza el model públic privat amb els agents socials, econòmics i assistencials de Barcelona

21/06/2017
L’auditori de la UPF-Barcelona School of Management ha acollit dues taules rodones i ponències de diversos experts sobre l’àmbit funerari, sota el nom “L’abordatge social, polític i econòmic dels serveis socials. El cas dels serveis funeraris”.
 
L’acte ha començat amb una conferència de benvinguda i obertura a càrrec de Walter García-Fontes, Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF, i que ha comptat amb la intervenció d’Oriol Amat, catedràtic de la UPF, qui ha destacat la necessitat de comptar amb estudis de rigor estadístics a partir dels quals s’emparen les iniciatives públiques. En aquest sentit les conclusions del seu estudi sobre “La despesa funerària a la ciutat de Barcelona”, basat en una àmplia mostra de 40.000 factures, mostren que les despeses d’un servei funerari a Barcelona depenen en gran mesura de la voluntat individual de les persones.
 
Seguidament s’ha iniciat la primera taula rodona sobre el contínuum assistencial, des de la vida fins a la mort. En aquesta primera part, que ha tingut un enfocament més social, ha intervingut el Dr. Josep Planas, Cap de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital del Mar (Barcelona), qui ha posat sobre la taula la necessitat “de col·laboració, cooperació i confiança entre tots els actors implicats en l’atenció al pacient, ja siguin metges, infermeres, psicòlegs o les pròpies empreses funeràries”. Ha destacat que, “actualment ja estan en marxa serveis socials no coberts públicament que s’ha anat implementant a la nostra societat de manera satisfactòria i que, al ser cada vegada més complexos i plurals, impliquen una col·laboració conjunta dels diferents professionals del sector”. A continuació, Francesc Torralba, Catedràtic d’Ètica de la Universitat Ramon Llull i membre del Consell de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, ha tractat el sector funerari des d’un punt de vista totalment independent de l’àmbit polític i ideològic i ha destacat que, “cal entendre la mort des de tres principis: el d’autonomia, garantint que la persona que experimenta el procés de final de vida pugui triar lliurement com vol que sigui aquest procediment; des d’un principi d’equitat i justícia, perquè el pacient rebi una atenció i uns serveis socials i funeraris de qualitat; i des d’un principi de veracitat, que suposa mantenir a la persona informada en tot moment, oferint suport emocional i afectiu abans, durant i després de la mort, tan de la mateixa persona com dels seus familiars”. Finalment, Gemma Roces, responsable de programes de cuidadors, dona i formació en final de vida i dol de Creu Roja Barcelona, s’ha encarregat de donar la visió del tercer sector, tot destacant que, “el servei funerari és essencial i s’ha de mostrar de manera ètica, professional i transparent per aconseguir una societat més justa i igualitària”. Tanmateix, “la cura de les persones és el centre de la nostra activitat, acompanyar i cuidar d’elles és un eix important per les societats”, ha conclòs.
 
Després de la pausa s’ha donat pas a la segona taula rodona en què s’ha abordat “Què aporta a la població i quins són els beneficis implícits en la col·laboració públic privada en la prestació de serveis”. Mònica Reig, directora associada del Centre de Governança Pública d’ESADE, ha estat l’encarregada d’inaugurar aquesta segona part, tot incidint en què “la relació entre el mercat, la societat civil i l’estat permet fer créixer els països que apliquen aquest model de relació”. Així, considera que les sinèrgies i col·laboracions entre administracions públiques, empreses privades i organitzacions sense ànim de lucre permeten que, d’una banda, el sector públic ofereixi serveis i béns públics, mentre que el sector privat millori la qualitat dels serveis oferts. Per la seva part, Lluís Cases, soci de Garrigues, especialitzat en Dret públic, urbanisme i competència, ha destacat la transcendència pública de la gestió dels serveis funeraris i ha aclarit que, “si l’administració actua com a operador d’aquests serveis, ho ha de fer en un marc de lliure competència”. Josep Ventura, director general d’Áltima, ha tancat la taula rodona tot detallant què aporta el sector privat a la ciutadania pel que fa a serveis funeraris i afirmant que, “els serveis compartits permeten generar economies d’escala, una realitat que una empresa pública no podria sufragar en la seva totalitat”. Tanmateix ha puntualitzat que l’entrada de la col·laboració públic privada ha permès professionalitzar el mercat fins a tal punt que actualment el servei funerari es concep com una xarxa de serveis, no només de tanatoris, sinó de serveis socials amb grans beneficis per la ciutadania.
 
Les jornades també han comptat amb la intervenció del Sr. Jordi Portabella, exregidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC i actual director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa“, qui ha protagonitzat la ponència sobre “El silenci social de la mort”. Portabella considera que per poder deixar de parlar de la mort com a tabú “hem de ser capaços de saber comunicar i evitar la inexistència de notícies, tant a les famílies com a les persones afectades; i sobretot, de desestigmatitzar la mort”.
 
Finalment, Juan Jesús Domingo, president de Serveis Funeraris de Barcelona i Conseller Delegat de Mémora ha clausurat l’acte fent una valoració i una reflexió sobre el procés final de vida i sobre la gran oferta de serveis socials associats als serveis funeraris que reverteixen positivament a la ciutadania a través d’una col·laboració públic privada.