Àrea Professional

Portada

  • Un testament vital per respectar els propis desitjos

    El testament vital, també conegut com a instruccions prèvies o document de voluntats anticipades, té com a origen l’advocat de Chicago Louis Kutner que, des del 1967, va defensar la necessitat d’implantació d’un model de document per expressar la voluntat relativa a tractaments mèdics en casos de malaltia terminal.

    Inicialment la seva repercussió i implantació va ser escassa a causa de l’absència de suport normatiu. No obstant, el 1976, als Estats Units, l’escenari va canviar arran del conflicte entre uns pares i un centre assistencial per la retirada de ventilació mecànica a la seva filla Karen Quinlan, amb dany cerebral irreversible. Després d’aquesta polèmica, es van constituir per primera vegada els comitès d’ètica hospitalaris i l’estat de Califòrnia va dictar la Natural Death Act, que va legalitzar els testaments vitals i va reconèixer el dret del pacient a rebutjar un tractament per evitar prolongar la vida de manera artificial.

    A nivell europeu, la primera normativa que fa referència al testament vital és el conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà en relació amb les aplicacions de la biologia i la medicina, conegut com el conveni d’Oviedo, del 1997. Va ser ratificat per Espanya i té vigència des de l’1 de gener de l’any 2000. Com a conseqüència, diverses comunitats autònomes van regular individualment sobre la matèria.

    LEGISLACIÓ. Però aquestes regulacions es van produir amb l’absència d’una deliberació comuna que assegurés una ètica de mínims, obligant a la promulgació d’una llei de caràcter bàsic a nivell estatal que fixés uns mínims. Així, la Llei 41/2002 va suposar la base legislativa per al desenvolupament dels documents de voluntats anticipades a Espanya. L’article 11 de l’esmentada llei defineix aquest document com “la manifestació anticipada de la voluntat d’una persona major d’edat, capaç i lliure, a fi que es compleixi en el moment en què arribi a situacions en què no sigui capaç d’expressar-se personalment sobre les cures i el tractament de la seva salut o, una vegada arribada la mort, sobre el destí del seu cos o dels seus òrgans”.

    CURES. El fonament ètic del document de voluntats anticipades està basat en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient i s’ha d’entendre com una mostra d’interès i responsabilitat dels ciutadans en les decisions relatives a la seva salut. Implica el reconeixement dels desitjos i valors del pacient per influir en les decisions futures que l’afectin, assegurant el respecte per aquests principis quan la situació clínica no li permeti manifestar-los.

    La seva elaboració exigeix competència ètica, és a dir, la capacitat de poder reflexionar lliurement i responsablement sobre com vol ser tractat el ciutadà quan es trobi en el procés de morir o bé en una situació de malaltia en la qual no pugui expressar la seva voluntat. Aquesta competència ètica se li pressuposa a tota persona, mentre no hi hagi raons per dubtar-ne.

    Desgraciadament, a aquestes altures, en el nostre context, i, a diferència del que passa en els països anglosaxons, en general, la implantació del document de voluntats anticipades a Espanya és molt baixa, amb una incidència global de 4,52 per 1.000 habitants, i s’observa una implantació creixent a mesura que augmenta l’edat. Pel que fa a l’ús, s’assenyala que únicament un percentatge mínim de la població ha formalitzat un document de voluntats anticipades, malgrat que gairebé la meitat de la població diu haver-ne sentit parlar.

    Una atenció més gran als problemes psicosocials i emocionals és important per a la qualitat de les atencions al final de la vida, i això inclou la informació sobre el document de voluntats anticipades. Seria, per tant, de gran utilitat augmentar la informació al respecte, fonamentalment, però no de manera exclusiva, en l’àmbit de la medicina primària. També es constata la necessitat d’una implicació més gran dels professionals assistencials en l’ajuda a la planificació anticipada de l’atenció i l’elaboració del document de voluntats anticipades.

    INSTRUCCIONS. Pel que fa al seu contingut, com d’altra banda sembla lògic, no es poden incloure en el document de voluntats anticipades desitjos que siguin contraris a l’ordenament jurídic, tampoc aquells que no s’ajustin a la bona pràctica clínica (lex artis) ni tampoc els que no es corresponguin exactament amb el suposat fet que s’hagués previst a l’hora d’atorgar-los.

    Finalment, és important saber que en qualsevol moment es pot revocar o modificar el document de voluntats anticipades. Si l’entenem com les instruccions que dona el ciutadà/pacient al seu metge o equip assistencial, en les quals fa constar quin tipus d’atenció mèdica desitja rebre al final de la vida i on pot designar la persona que el representarà en cas que no pugui expressar les decisions que l’afectin, els aspectes que ha de reflectir el document són: valors personals per ajudar a orientar els metges en el moment de prendre decisions clíniques, instruccions sobre les cures i tractaments que es volen o no es volen tenir, la decisió sobre la donació d’òrgans o del cos i el nomenament del seu representant, que actuarà com a interlocutor de l’equip assistencial. Així, seria convenient que en l’elaboració del document hi col·laborés el metge de referència del pacient o altres professionals de la salut.

    Dr. Josep Arimany-Manso Metge especialista en Medicina Legal i Forense President de la Societat Catalana de Medicina Legal