S’ha dit que la història de la humanitat es basa en els testimonis que ens han legat els nostres avantpassats, representats moltes vegades, en els monuments funeraris, en el culte als morts i en la prestació de les cerimònies que a ells es dedicaven.

En aquesta tesi, el Museu de Carrosses Fúnebres de Barcelona significa una manifestació palmària, encara que limitada en el temps, dels usos i costums que el nostre poble dedicava a les cerimònies fúnebres emmarcades en l’últim terç del segle XIX, i la primera meitat del segle XX.

És per tant, una reproducció real dels elements de transport fúnebre que es varen utílitzar a Barcelona en l’època indicada.

A més a més de les carrosses fúnebres es poden veure diferents tipus de cotxes d’acompanyament tirats per cavalls i que són els antecedents dels actuals cotxes d’acompanyament en els enterraments. Entre ells s’ha de destacar una gran carrossa, tota ella folrada de teixit negre, destinada a les vídues. Aquest ambient tètric i fúnebre induïa al plor.

El Museu està ple d’iconografia i, a més de la creu cristiana, a totes les carrosses es pot observar la representació, en formes diverses, del trànsit entre la vida i la mort, simbolitzada en alguns casos amb la inscripció de les lletres gregues alfa i omega –principi i fi-.
Hi han esculpits àngels i dalles i rellotges de sorra, que reflecteixen la limitació de la vida de l’home.

Molt comunament s’observa, també, la figura del mussol, el qual representa, per una banda, la soledat i el silenci com la mateixa mort; i, per l’altra, la saviesa que, enllaçant amb la deessa grega Atenea, pressuposa que l’home, en morir i traslladar-se al més enllà, trobarà la vertadera saviesa.